dl. 21 març 2011, 12:23
Trofeus/logros=e-pene.
El que he dit alguna vegada, els trofeus sempre i quan no derivin en una obsessió sinó que siguin un mètode de satisfacció individual i gaudi a nivell col·lectiu, perfecte. M'agraden, en tant que ofereixen, vulgarment dit, "pins virtuals" i donen vida al joc, sempre que t'agradi clar l'obstacle que t'ofereixen.
Per defecte, odio els online que suïn bàsicament de la part central que és la història (a més la utilitat que tinguin d'aquí a 5 anyets, quan casquin els servidors, què xulo!), els cooperatius també son una mica tocaous, i per últim els de matar 1000 vegades, de caminar 2000 vegades... si no són assequibles dins del període de temps del joc, no. Vull dir, que no sigui que després de caminar durant tota la història, hagis de caminar 8 hores amunt i avall més sense motiu.
En jocs de lluita mira encara que en dependen bàsicament d'això, val, sempre que no siguin barbaritats com SSFIV. Els del BlazBlue eren molt assequibles i no calia oferir una vida social a canvi com el primer.
Conclusió; vive y deja vivir. No ratllis a la gent amb els trofeillos, disfruti'ls vostè mateix i prou. Que jo recordi l'única bajanada que he fet amb els trofeus va ser quan lo del Mainichi Issho o alguna cosa així es deia, que vai dir, oh trofeus gratis!
Hi han hagut intents de felicitar-te pels trofeus com FFXIII, que et regalen un tema, cutre, però és. Seria més raonable un avatar o què se jo, però no caerá esa breva. I xerrant d'FFXIII, Nightsirk, creia que la dicotomia entre port i exclusiu ja el vam aclarar fa llustres.
PD: Ah, aclaro tot el totxo. Si a la teva llista tens jocs del pal Hanna Montanah o Terminator Salvation, reconeix-ho, no vas comprar el joc perquè t'agradés el gènere...