En altres paraules, que simplement és un fil on comentar les sèries que seguim actualment i poden ser atemporals. Bé, sé que es limitarà, a arrel del currículum del fòrum, a sèries 3XL, però intentaré ser una mica ampli:
Ah sí, m'abstenc de ficar el filtre d'spoilers que és un conyàs i el títol és bastant clarificador, tot i que no comento res que mati la sèrie sinó mes ben bé opinions i tal.
NarutoTípic inici d'un shonen, tòpics a raudals, però amb cert carisme. El ritme va pujant de to, saga Zabuza interessant i que situa al lector sobre la temàtica en general, més tard arriben els secundaris per invertir en una sèrie que pot resultar un èxit rotund (que ja ho era en aquell moment) i comença una saga "gran". Bon ritme amb certs altibaixos (entrenaments bàsicament) i que es manté però va perdent gas amb el tema d'en Sasuke i rizar el rizo amb els mateixos temes. A la segona temporada, això s'agreuja a nivells extrems i deixent de banda secundaris, amb una actual política de narració molt poc acertada.
BleachBeu massa d'altres shonens, primer va ser un Yu Yu Hakusho, després un Saint Seiya i ara un Bola de Drac. La fama de la sèrie es situa en la segona saga, la Soul Society, que va presentar moltíssims personatges amb dissenys ben treballats o fanservice del bo, i power ups (bankais) que resultaven curiosos i donaven caràcter a la sèrie. Què passa, que ara sigui una de les merdes flotants de la revista amb més èxit actualment? Que l'autor viu del cuento que va sembrar, i ara mateix és un troll en persona. Morts estúpides, sala del temps i de l'espai, recurs habitual de fer arribar al protagonista a l'escena del crim, diàlegs que van de madurs i prou. Entenem que Tite Kub treballa sol, i ha conseguit un nivell de dibuix interessant, però se li veu el plumero pel que fa a vinyetes i escenaris, i crec que no costaria gaire contractar un col·laborador. O és antisocial o un garrepa.
One PieceDel trio lalala, la que manté a to la Shonen Jumps. Que més puc dir que no es sàpiga ja en el fòrum, quan és l'icona actual d'anime ben mimat a Catalunya. Ritme que va in crescendo sempre, sempre, hasta el infinito y más allá. Si puc trobar-li una pega: Skypiea.
Actualment en plena "segona temporada", confio en la genialitat d'Oda però espero que no acabi destrossant el ritme i "l'aventura", que porta masses sagues de superpoders i batalles llarguetes.
BeelzebubUna mica desorientada la sperie, que no sap si tirar a gènere de gags i humor, o al gènere de lluites amb cert humor, que és diferent. Però té uns primers episodis brutals carregats de molta gràcia sense recórrer a originilatit pura i dura (altre vegada parlem de poders espirituals i l'infern).
Es va desaprofitar una mica la minisaga de volleybol que pintava molt graciosa, llàstima.
KaijiQuè dir de la meva predilecta. Epic wins, manly tears, fails èpics. I capicua.
Aparentment normaleta, comença amb un joc mental interessant, i arribem a una primera temporada BRUTAL. La segona part manté el to però baixa el llistó a ingeni i no jugades psicològiques, i una tercera que baixa perquè no té res a veure amb l'habitualitat dela sèrie.
Legend of Strongest Man KurosawaL'heu de veure, i prou. Ja només pel final mereix la pena llegir-se els 11 volums que té.
Gambling Emperor Legend ZeroKaiji+shonen. Primera temporada acabada, però servidor ha de llegir-se encara la meitat. Jocs d'ingeni molt interessants tot i que per l'interès de vendre als adolescents, el protagonista apunta a ser massa guay des d'un principi.
------
L'anime actual, està clar que no és la mateixa que fa un parell d'anyets. Tot i que ve de lluny, l'actual marketing que hi ha dista molt de la maduresa, segons el meu parer, que tenien molte sèries d'abans, i parlo majoritàriament de juvenils que comparats amb els d'ara, eren quasi seinen xD Moltes lolis, harem i ves a saber què, però que cridin l'atenció poques i originalitat nula.
RainbowPinta maneres, i crec que Madhouse ha tornat a guanyar-se una altra vegada més, el meu respecte. Lenta, però amb un punt de vista cruel que no deixa indiferent. És més de drama que altre cosa, ja que s'exlplica l'etapa de la postguerra? en un internat de joves que més ben bé és presó.
Aoi BungakuPrimer arc magnífic. Madhouse. La desgràcia humana contemporàrena de la societat conservadora japonesa a la IGM. Almenys aquesta primera etapa que és una història conclusiva, Ningen Shikkaku, demostra que pot existir un respecte del públi a l'obra sense buscar ni fanservice ni altres recursos del mercat actual.
Legend of Galactic HeroesPel que penso jo, la sèrie d'on van beure els de Sunrise per crear una versió adulcorada: Code Geass.
Una presentació molt lenta, tant lenta que pot convèncer de tirar els episodis a la papelera de reciclaje, però una vegada introduïda l'etapa dels personatges, els ens polítics i les institucions, passem a l'història magna que es converteix en una de les narracions més sòbries i brillants que he pogut contemplar. A falta de veure l'última temporada, ja sé que puc arribar a disfrutar d'un space opera: dues bandes contràries entre si amb uns personatges sòlids, congruents, coherents, plens... vaja, que fins i tot un secundari por arribar a ser un íntim a la sèrie, i unes qüestions morals i étiques a arrel de la política que confonen als protagonistes al llarg de la sèrie. Què és millor, una democràcia corrupta, o una autocràcia amb un lider just al front?