Jo te la recomano moltíssim. A mí m'agrada veure-la en japonès subtitulada al castellà, però la primera vegada que la miris et recomano veure-la en català, perqué hauràs d'estar molt atent a les cares i gestos d'alguns personatjes, com quan la Misato Katsuragi li diu a en Shinji que anar a les reunions de pares i professors forma part de la seva feina i després s'adona de que l'ha cagat, que ho expressa amb un gest ràpid amb la mirada. No només és la humanitat que demostren els personatjes amb els seus gestos i diàlegs, si nó que ademés fan molta introspecció del que ve a ser l'èsser humà: la relació entre les persones, la soletat, els bincles amb el mòn...
Em va agradar especialment les referències als manuscrits del Mar Mort i de la porta de Güff (que sería la porta de la sala que conté totes les ànimes).
Et recomano veure la serie fins al capitol 24, i si vols pots passar dels capitols 25 i 26 i veure directament la pel·lícula The end of Evangelion (per mí el millor final que he vist en un anime).
I després les 3 de les 4 noves pel·lícules d'Evangelion Rebuild que han fet.
SOBRETOT t'aviso de que no és una sèrie per tontos ni per veure-la quan estàs apunt d'anar a dormir i estàs cansat i tens son, perqué no la gaudiràs. L'has de veure concentrat i molt pendent de tot, perqué cada paraula, cada gest i cada plànol és important.
El que et diré és que Evangelion es va fer amb molt poc presupost, ja que aleshores la Gainax estaven passant per una època molt dolenta, per aixó els capitols 25 i 26 els van fer com els van fer, però després la sèrie va aconsseguir una gran audiència i entre el merchandising i els drets d'emissió a l'estranger la Gainax es va salvar i va poder fent seguir grans sèries com Furi Kuri, Tengen Toppa Gurren Laggan, Kare Kano (tot i que el final va ser fluix en el cas de Kare Kano).
Com a curiositat et diré que la cançó de l'opening d'Evangelion és la cançó d'anime més cantada als karaokes japonesos.