Jo començo per aquí amb No Game No Life, que la vaig trobar molt entretinguda (i crec que hi ha molta gent que es queixa del copiós fanservice, però és que d'això n'hi ha a tot arreu, fins i tot sota les pedres). Li poso un 10/10. Que no sigui un anime de un personatge
overwhelmingly powered up és d'agrair. Per no dir que els protagonistes principals són genis marginats per la societat! (Crec que això no pot ésser considerat un spoiler, no? Si fins i tot ho posa a la contracoberta de la novela lleugera). Com que no em podia esperar a 2ª temporada, he decidit fer una bogeria i he començat a traduir-ne la novela lleugera (de fet estava pensant en postejar-la per aquí un cop acabat al menys el primer volum), que l'anime només arriba fins a la 3ª. Vaig lent però és satisfactori. Ara, com facin la 2ª temporada és per fotre'm un tret.
Depois, Noragami. És un anime que m'ha enganxat i ja està, perquè la història és força simple, vull dir, no té cap cosa "gran" al rerefons, és un déu pobretón que va tirant i el passat li va jugant males passadetes xD 8/10 (l'opening i l'ending em van encantar)
A mi de Naruto m'encanta el manga. Crec que és perquè és el 1r manga que m'he llegit, des dels 10 anys fins que es va acabar l'any passat. Això sí, l'anime no me l'empasso ni en pintura
De Shingeki no Kyojin altra vegada sóc més del manga, i com que em feia pal mirar una altra vegada toota la història que ja em sabia, no me'n vaig mirar tots els episodis. Els últims toms són la hòstia en vinagre
A més a més, m'encanta les coses de "revolució" que en Hajime Isayama hi ha col·locat i no em refereixo només a la revolució en sí que pretenen fer, sinó simplement algunes petites coses de cultura i tecnologia i tal 10/10
Gosick és un anime una mica atípic per mi, en el sentit que no me n'he vist gaire d'aquest tipus. Podem dir que és de misteri i romanç, per bé que l'entremat que fan i la manera en què els presenten tots dos fa que sigui un anime molt interessant de mirar. (Me'n mirava un per dia per assaborir-lo i no tot de cop, de tant que m'agradava xD) 11/10
Junketsu no Maria vol ser un anime que pretén pintar com era la societat de l'edat mitjana i les creencies sobre les bruixes, col·locant-los una bruixa molt atípica, la Maria, com bé indica el propi títol. Si el mireu, no us espereu acció ni res de l'estil, però sí que és molt interessant veure com són la ignorancia, les supersticions i l'època anterior al renaixement cultural. 9/10
Shingeki no Bahamut: Genesis. Després de mirar-me l'anime vaig descobrir que estava fet a partir d'un videojoc. Amb raó aquell gir d'esdeveniments taan extrem del final!! És que no entenia que podia ser originalment d'un anime
Me n'esperava més tot i que em va satisfer sobradament. No sé, crec que m'esperava una cosa lleugerament diferent, però no sé el què. 8/10
Concordo totalment amb Fairy Tail, és la millor manera de passar l'estona, sobretot si no l'has llegit durant un any i mig sencer xD Em vaig llegir com 30 capítols com a mínim.
Dos mangues que per aquí no he vist ningú que mai els comentés (el segon s'enten perquè és relativament nou) són Mahou Sensei Negima i UQHolder!, el segon és la continuació del primer.
Negima! és un manga que em va encantar, era el primer cop que en llegia un d'un harem i que al final s'acabés desenvolupant en una cosa tan enrevassada que no m'hauria imaginat mai que seria el final d'aquest manga xD Me'n recordo que el vaig llegir completament i il·legalment fa uns 4 anys i que em vaig quedar al capitol 300 no se qué, que era el penúltim capítol. Em pensava que era l'últim, i com que el contingut era tan depressiu i trist, em vaig estar tot el dia que em costava menjar
(tenia 12 anys i era força sensible
; els 12añeros d'ara són per plorar de com són). En fi, que la setmana següent vaig veure que no era l'últim i que l'autor ho va solucionar tot màgicament. Molt típic però em va reconfortar xD Ara bé, el final quedava més obert que el cràter que es formaria amb un meteorit de 4 km de diàmetre. I vaig desitjar molts cops que l'autor el continués. Total, van passar 2 anyets i ja m'havia oblidat d'aquell manga, totalment, fins i tot tota la història i com s'acabava. I vaig decidir comprar-me'l
M'hi vaig reinteressar sobtadament quan el vaig veure a la Norma i m'ha costat la seva pasterada. Ara bé, va ser un goig rellegir-me'l, per bé que l'edició espanyola podria millorar, i força. (Collons com m'estic enrollant)
Després d'acabar-me'l em va omplir una sensació de plenitud més gran que l'anterior vegada. I aquest estiu, anant a Japó, descobreixo que el refotut manga té una continuació que el desgraciat de l'autor havia començat al 2013 (el primer manga s'havia acabat al 2012 a Japó. Aquí el 2013). Quan vaig tornar me'l vaig llegir i VA SER UNA AUTÈNTICA GOZADA. Us recomano que us el llegiu després de Negima!, i us asseguro que lligar caps amb els elements de l'anterior manga que hi posa l'autor és una de les coses més plaents que he sentit llegint manga
20/10
En fi, ah, sí, gairebé me n'oblidava, per compensar tanta balança bona, un manga el final del qual m'ha decebut extraordinàriament, de manera brutal: 王様のゲーム, King's Game. És que no m'entrava el cap. No és que no ho entengués. És que allò no tenia ni cap ni peus! Se sostenia sobre aire buit tota l'explicació del joc xD (Si el llegiu ja ho veureu, i si l'heu llegit, digueu-me que no són impressions meves només
) 4/10
També coneixia el nom de Nana to Kaoru però no l'he llegit mai perquè el Sadomaso no em tira gaire diguem 
(Aviso que m'he enrollat com una persiana)
