dt. 13 març 2018, 21:43
Seré sincer. A pesar que sóc molt fan de Bola de Drac Super, que ho he seguit des del començament i que moltes coses que no agraden a ningú a mi m'han agradat, reconec que al final el torneig de poder m'ha decebut.
Ha tengut paratges entretenguts, algunes lluites emocionants amb una certa incertesa de desenllaç, però al final, per a mi, el més substancial, ha estat massa previsible. Goku contra Jiren i au.
No dic que no m'hagi agradat, l'he seguit fil per randa i és una saga entretenguda, però sí que la trob realment decebent... per ser la saga més important de Super, trob que no dona la talla i m'explicaré.
Tenia moltes expectatives depositades en el Torneig de Poder. Realment havien aconseguit muntar un nou torneig que em semblava molt i molt atractiu, amb un rerefons problemàtic que era la desaparició dels universos perdedors i amb unes normes que el desmarcaven clarament dels tornejos fins ara vists a la franquícia. Tots contra tots, lluita per equips de 10 lluitadors, límit de temps i una particularitat que no era qualsevol cosa: la impossibilitat de volar.
Un panorama que, francament, em convidava a pensar que serviria d'excusa perfecta per acabar veient un desenllaç totalment diferent als marcadament previsibles, unes condicions que podien dur els actors secundaris novament a un primer pla. En definitiva: un torneig que, ben duit, hauria estat marcat per l'estratègia, les tècniques i no per la simple acumulació de poder.
I sí, tot queda en un condicional "hauria...", perquè al final ha estat ni més ni menys que això que es podia evitar: hem vist estratègia, hem vist tècniques que no són només canons d'energia... i per a què ha servit tot? Absolutament per a res: per a llevar-se del mig els personatges secundaris i febles i plantar el final més previsible que podíem imaginar, amb la lleu excepció d'en Freezer rondant pel camp de batalla, que pel poder que té tampoc se'ns fa gaire estrany.
Molt decebent, sincerament. Si es veia tan clar -i se sabia- que hi havia una sèrie de personatges tant per sobre la resta, l'actuació sensata de tots els universos (que s'estaven jugant l'existència, que no és poc) era llevar-se'ls del mig tots a una. Cert que en Goku juga una mica a amagar les forces, però en Jiren tot d'una es veu que està per sobre la resta quan ataca la super guerrera en estat de descontrol que ho va destruint tot.
Estic convençut que desempallegant-se dels personatges més forts i no reservant-los pel final, Super hauria aconseguit un últim acte molt més inquietant, potser amb un Son Gohan novament exigit fins al límit, o amb un Cor Petit obligat a fer servir la seva ment privilegiada per alguna cosa vital que no fos de trànsit. Al final, tothom ha fet de teloner d'en Goku, ens inventem una nova transformació i... en fi, un final per badallar, que recorda massa al de sempre i al ben recent torneig d'en Champa.