dc. 08 juny 2016, 22:19
Ara subjectivament jutjare la serie. Dic subjectivament abans de que us tireu a sobre meu. Per parlar de la serie en els 90 la dividire en 3 grups:
-Bola de drac Original
-Bola de drac Z fins la mort del monstre Celula
-Bola de drac Z post-Celula
El GT no el comptare perque pel que sembla el Super ignora aquesta part. Encara que no es cap novetat que l'etapa GT es la gran mostra de que la serie ja no donava per més. Tot i que la decadencia havia arribat abans segons la meva opinió.
-El "Bola de drac" original es practicament perfecte. És una gran barreja d'arts marcials, aventura i mitologia amb dosis d'humor fins arribar a un to més serios. Tots els personatges tenen una personalitat molt ben definida, son carismatics, hi ha combats i moments molt memorables. Tot un cicle on veim creiexer en Son Goku. I, sens dubte, és la millor etapa en l'ambit argumental. Però no la més exitosa. En Toriyama aqui demostrava un gran interes i talent per la seva obra. Però l'exit d'aquesta va fer que inicies una nova etapa que seria molt diferent i que l'exit d'aquesta l'acabaria esgotant de mala manera.
-Bola de drac Z fins la mort del monstre Celula: sempre s'ha rumoreat que la "Z" representava el desig de'n Toriyama d'acabar aviat la serie. Aqui encara fa una molt bona feina però ja no cuidava tan be la seva obra. I per això Z fou molt diferent i en alguns aspectes inferior a l'etapa anterior. Molts personatges entrañables i amb moltes dosis d'humor pasaven a ser uns espectadors dels fets o directament desapareixien (com la pobre Lunch que el toriyama va arribar a reconeixer que es va oblidar de que existia). L'aventura desapareix per complet (per exmple, el viatge a Namek era una oportunitat molt gran d'oferir petites aventures com la saga de la cinta vermella i es va desaprofitar totalment) per donar pas a combats molt llargs i en que, en comptes de l'enginy, tot es basa amb la energia (tu tens més energia que jo i em guanayaras, em d'amagar la nostra energia perque no ens vejin, noto l'energia, jo et proporcionaré més energia etc...). I uns rellenos moltes vegades molt incoherents i confosos (sobretot el de'n Garlick).
Pero tot i aquests defectes que fou el que va provocar que aquesta etapa encara ara sigui la de més culte. La seva gran epica (sempre tenguent situacions al limit i depenguent el desti de l'univers), la seva banda sonora (increible i millor que l'anterior, es suficient veure la polemica que hi va haver en el kai per no respetar-la), uns enemics molt carismatics i de poder destructiu total i uns nous personatges molt ben definits i prometedors (en Vegeta, en Son Gohan, en Frizer, en Trunks).
Per molts la serie arriba al seu zenit amb la saga de namek. Com molts creuen aquest devia ser el final pensat per en Toriyama. En son Goku enfrontant-se amb el malvat més gran i poderos de tota la serie i tornant-se una llegenda (després l'unica cosa que seria llegendaria seria la transformació en si). En Frizer sempre sera per molts el gran enemic, pel seu passat, pel seu carisma, per l'esgarifanca que desprén, per la seva gran força propia (que no es creada per cap doctor ni mag ni necesita absorbir ni menjar-se a ningú). Tot estava en el seu major grau d'epica: el guerrer llegendari i el gran tira de l'univers acabant un combat a mort en un planeta condemnat.
Però quedaven coses pendents que en la proxima saga en Toriyama sabria tancar molt be. Ja que havien viatjat a l'espai nomé faltava com a recurs argumental viatjar en el temps. I es aqui quan arriba la saga dels androides. Posiblement la més completa del Z per diversos motius. Perque tot agafa un to molt adult i catastrofista amb el personatge de'n Trunks, perque tots els personatges (humans o no) aporten alguna cosa significativa i no es limiten a fer d'espectadors, molts personatges arriben a ser els més forts en algun moment i la majoria d'ells a base d'entrenament dur (en comptes de l'anterior saga on tots o morien o acabaven mal ferits i en Goku sempre apareixia heroicament com l'ultim recurs i el salvador) i practicament es tanquen be tots els asumptes que quedaven pendents. Finalment en Krilin troba l'amor, en Vegeta mes o menys es fa del costat dels bons en acabar amb la Bulma, en son goku finalment mor i diu adeu definitivament, en Cor Petit es torna a unir amb Deu i en Son Gohan finalment es converteix en el més fort (com pronosticava en Cor Petit en el seu primer contacte).
-Bola de drac Z post-Celula: aqui va començar la veritable decadencia de la serie. Per en Toriyama aquesta ja es només un producte que li dona feina sense importar-li la qualitat d'aquest. L'Akira acabaria destrosant la seva obra aqui amb un "no acabar" de bestieses: tot agafa un humor molt infantil i ridicul aixi com els nous enemics que es presenten, els nous personatges no son gens carismatics i els de sempre pasen a ser uns inutils en tots els sentits ( a no ser que siguis un guerrer de l'espai), nivells que s'aconsegueixen per la cara bonica (en son goten i en trunks transformant-se en superguerrer com si res és de lo més insultant; per no parlar de'n Son Gohan que el va seure un iaiu i perque si es torna molt poderos), combats inacabats i patetics; una tornada forçada d'un Goku en veure l'autor que el que havia de ser el nou protagonista no l'ha sabut fer creixer convertint-lo en inutil que només serveix per disfresar-se i fer el pallaso, una epica inexistent on la mort ja no fa ni fred ni calor....
"Bola de drac" com a serie fins a la mort de'n Celula de sobres guanya també al 2015. Perque si el Super continua on ho havien deixat amb el monstre Bu.... agfemn-nos fort.