Clar que Conan és un homenatge a Sherlock. Al escollir nom de nen al primer capítol, en Shinichi Kudo es fixa en un llibre de Sherlock Holmes que te el professor a la prestatgeria i pren el nom de l'autor, Sir Arthur Conan Doyle. A més que es basa en el mètode deductiu de Holmes.
En el meu cas, vaig deixar de seguir la serie per:
- Els capítols van deixar de ser autoconclusius. De sobte, de cada 10 capítols, 8 eren primeres, segones i terceres parts i ja no era tan còmode de seguir.
- El perfil del assassins i els assassinats. Els assassinats era gent dolenta que s'ho mereixia i els assassins sempre tenen una excusa moral per matar-los. No hi havia assassins per gust. Res de gent dolenta al 100% (excepte l'organització de Gin, Vodka i cia.). Al final sempre tenies una excusa per disculpar l'assassí.
- El tema del Mouri Dorment pot colar un parell de capítols. No pot ser la mecànica bàsica de cada capítol. A més que estar inconscient no és bo per al cos. Ho diu Archer i els metges. Mouri fa temps que hauria de ser mort o un vegetal en cadira de rodes.