Bé... aquesta temporada ho faré a l'inrevés. Només posaré els que estic seguint:
Domestic na Kanojo -Si li treus gran part de l'ecchi a una dramedia romàntica ecchi el que et queda s'assembla força a un Shoujo. No és la manera en que jo l'hauria adaptat però no em queixo. Quan fan comèdia és moderadament divertida i quan fan drama no dona (massa) vergonya aliena. El millor OP de la temporada la salva del drop.
Dororo -Sense rival seriós per a esdevenir el guanyador al meu premi a Lo Puto Anime de la Temporada. Per a mi, la millor obra de Tezuka. Fosca, violenta i súper-intensa. La modernització d'art i color sobre la sèrie original dels '60 no està del tot mal portada i la música és èlit.
Doukyonin wa Hiza, Tokidoki, Atama no Ue -L'autor (o autora, que googlejar és trampa) no té escrúpols en utilitzar arterament a una pobra e innocent gateta per a fer-nos xantatge emocional i lliurar-se del drop. Això és jugar brut. I el pitjor és que li funciona. Haru, besto waifu de la temporada.
Endro~! -Sento un odi negre pels anime mahou shoujo. Si assobre hi han punyeteres gilicartetes màgiques, l'odi es torna psicopatia assessina. Però l'auto-ironía i l'habilitat per sostenir un bon ritme de gags d'aquest anime m'ha desarmat. Em faig gran.
Gotoubun no Hanayome -És una comedieta més sentimental que romàntica que s'aguanta gràcies al joc que dona a l'audiència per a fer multi ships. Alguns gags no estàn malament i el protagonista te una mena de cosa que fins i tot s'assembla llunyanament a una personalitat i tot.
Hinomaru Zumou -Leftover de la temporada anterior. Ja era el millor Spokon de la passada. Ara és el millor Spokon de les dues darreres temporades... i d'unes quantes més. Bon pols, fidelitat a l'estil dels clàssics del génere i un rerafons fascinant. Han cambiat l'OP i ED originals, els maleïts fills de mala mare.
Kaguya-sama wa Kokurasetai: Tensai-tachi no Renai Zunousen -Probablement la millor comèdia de la temporada. Més irònica que hilarant i tot i que una mica toveta, executada amb elegància i bon ritme. L'ED de l'epissodi 3 s'ha fet viral i s'ha guarantit el meu premi Bueno Pues Molt Bé Pues Adiós al millor Ending.
Kakegurui XX -Tot el que es pot dir d'ella és aplicable al seu Ending. Han mirat de replicar l'impacte de la primera temporada fent el mateix. Han reunit els mateixos cantants -D Selections- i els han donat una peça molt similar a aquell fabulós LAYon-theLINE. Ovbiàment, no se n'han sortit. El factor sorpresa està perdut i darrera no hi ha pas cap obra mestra. Dissimulen la reiteració encadenant crescendos però mantenen una certa classe i personalitat que fa que pagui la pena seguir-la. A més, Yumeko és Yumeko i no hase falta desir nada más.
Karakuri Circus -També leftover. Disseny original i elegantíssim. Han regirat el conceto
* mech per a fer batalles de titelles gegants i els ha sortit rodó. El problema és que no té una narrativa més random perqué és físicament impossible. Quan t'hi habitúes, té la se va gràcia i tot: "Apa aquí! Un altre cosa rara sortida del no-res i enclastada a la trama PerqueJoM'HoMereixo!! Despeeeerta, feeerrooo!!!". El seu 1er OP, (Gekkou / Bump Of Chicken) era una meravella. El d'ara no sé com se diu, ni ganes de saver-ho.
Meiji Tokyo Renka -"..basada en un joc Otome per a mòbils...". Entesos. Em poso el 1er episodi amb un rictus crispat i el dit damunt del botó del drop. Passen els minuts i començo a tenir sensacions extranyes ("Perqué dimonis no premo el botó?" "Què passa aquí?"). Arrisco una miradeta sota la minifalda de seda de l'Harem Invers i em trobo amb les bragues de ferro de l'Anime Històric. Em quedo glaçat. I a continuació em foto a aplaudir a la pantalla.
La meva Joieta de la temporada. Una joieta barateta i de pà sucat amb oli, però joieta nogensmenys.
Rinshi!! Ekoda-chan -4 minuts d'anime i 20 minuts d'entrevista al director i a la seiyuu, que sòn diferents cada episodi. No és pas per tots el gustos, no. Jo la trobo interessant i si el director i/o la seiyuu de l'episodi són alguns dels qui m'agraden, interessantíssima.
Ueno-san wa Bukiyou -Se les arreglen per a mantenir un bon equilibri entre l'innocencia i el fetixisme sexual encaixant-los mitjançant un humor desbarrat i la tendresa que desperta el personatge de Ueno-san. Té una estructura de mini-episodis dins l'episodi i hi ha força altibaxos: alguns mini-episodis fan riure molt i d'altres sòn ensopidets. En el global, raonablement divertida.
Yakusoku no Neverland -Està reeixint a l'hora de sobreviure al seu propi hype. No és pas un assoliment menor. No és que facin res de nou però ho fan amb un guió decent i un art, animació i sobretot so d'alta qualitat. Ho arrodoneixen tot amb un treball de direcció i muntatge impecable i ja es poden dedicar a lamentar haver coïncidit amb Dororo.
*Gal.licisme Pazosià