Bé, us explicaré la història d'un pobre estudiant d'informàtica que intentava passar-se a GNU/Linux però que no se'n sortia... Tot va començar per l'any 2000 o 2001 aproximadament, quan va descobrir que existia un sistema operatiu que no era Windows, que era lliure i que semblava que estava la mar de bé. Va baixar-se una Mandrake 6 o 7 [no ho recordo xD] amb el seu flamant mòdem 56K i la va instal·lar. Cap problema, i fins i tot estava en català en algunes parts! El problema va venir a l'hora de connectar-se a Internet... Un "win-mòdem", un Conexant. Total, com que no va aconseguir fer-lo funcionar, i com que en aquells temps no tenia ni idea de Linux, ho va deixar estar i en canviar d'ordinador la Mandrake va desaparèixer.
Anys més tard, després de fer servir i agradar-li la Knoppix, que va instal·lar al disc dur, i amb una mica més de coneixements de Linux, va decidir provar una Gentoo (digueu-li agosarat xD). Va aconseguir instal·lar-la, compilar el kernel [Déu sap com ho vaig fer, jo no xD] i instal·lar-li el bàsic, un KDE i tal. Problema... No hi va haver manera de fer servir la targeta de so (que si ALSA, que si OSS, només li sonaven a noms estranys).
Total, aviat va canviar-se a una Debian, força bé, tot correcte. El problema va venir a l'hora d'instal·lar el VideoLan, no sap què va fer, però no va aconseguir fer-lo funcionar, es penjava en obrir un vídeo.
Solució? Provar una Fedora Core 4, i que, per sorpresa del nostre protagonista, va donar problemes:
1. En instal·lar l'aMule o xMule. Un no anava, l'altre anava fins que connectava a un servidor i llavors desapareixia el programa misteriosament.
2. En instal·lar el VideoLan ditxós xD Problemes de dependències, que li van impedir seguir instal·lant més programes (cada cop que intentava instal·lar alguna cosa, un bonic quadre d'error li deia que fins que no arreglés les dependències del VideoLan, res de res (uns fitxers .so... Ell què coi sabia què era un .so?)).
Bé doncs, va decidir que només utilitzaria Linux per a les pràctiques de la universitat. Va instal·lar-se la Fedora Core 4 al portàtil amb aquesta finalitat, però aviat li entraren de nou les ganes de passar-se a Linux... I llavors s'adonà (de fet, va ser abans xD) que no li agafava la targeta wifi (una "Broadcom 802.11g Network Adapter" que segons he llegit pel Google, no té drivers sota Linux però que han aconseguit desxifrar-ne una part i que hi ha un mòdul per al kernel), i que va haver de reinstal·lar la distro ja que el programa d'instal·lació no va veure que la seva pantalla podia agafar 1024x768. A més, va descobrir que la Fedora Core 4 no portava els mòduls de gestió d'energia compilats al kernel, de manera que li era impossible saber quanta bateria li quedava al portàtil.
Vist això, va provar una distribució que tot just li havia arribat per correu, la Càtix. Resulta que li havien enviat els de la Generalitat dins el "projecte PortàTIC", projecte on un mes i mig abans havia adquirit el seu portàtil... Bé, doncs va ser iniciar-la, tot perfecte (el de "Iniciant seqüència d'engegada" queda molt friki) i bé... Va pensar que era com una Knoppix i la va voler instal·lar. No es va adonar que l'espai requerit era major que la partició on volia instal·lar-lo, i quan el programa d'instal·lació li ho va avisar, va prémer cancel·lar per sortir de la instal·lació, anar al Windows i fer més gran la partició. La sorpresa va venir quan, en entrar al Windows (previ "FIXMBR" del CD d'instal·lació d'aquest, ja que la Càtix havia mig-instal·lat el GRUB), i obrir la partició de dades que tenia (i que, lògicament, era diferent d'on pretenia instal·lar Linux), el diabòlic triangle groc li va dir "El disc de la unitat D: no està formatat. Voleu formatar-lo ara?" Malèfica pregunta. S'havia carregat la taula de particions i part d'aquesta partició. Com? Ni idea. Bé, amb un programa va aconseguir recuperar força dades. No obstant, alguns dels llançaments de cert fansub no els va poder recuperar. I... curiositat curiosa, ara si insereix el CD de la Càtix en arrencar dóna un munt d'errors dient que no es poden carregar mòduls (més ".so"s), i acaba amb un "login: _". Es pot entrar amb "root" i contrasenya "catix", però de què serveix? Què passa, un cop se t'ha carregat l'ordinador ja no va? xD
En fi, després d'això, l'usuari es va enrabiar i va decidir eliminar particions de Linux, fer més gran la de dades, i deixar un Windows XP solet i pelat. I punt.
Ara... Les ganes de provar Linux són superiors a ell i vol aconseguir un Linux funcionant al seu portàtil (i amb wifi, element indispensable de la seva vida).
Què li recomaneu per curar aquesta malaltia, comunament anomenada "Tuxitis aguda"?
(Per cert, això era una autobiografia xD I perdoneu el "tostón" )