tato25 ha escrit:I tot això passa per la manca d'idees creatives noves que hi ha al món en general. És més fàcil de fer remakes/reboots d'obres amb cert prestigi guanyat prèviament, que arricar-se i fer material nou. Saben que vendran. El problema és que Urusei Yatsura no sé si encaixarà gaire bé amb el corrent "políticamente correcto", tal i com són les coses avui dia.
Un noi que mira de sortir i empaita tota noia que veu pel carrer... no sé jo...
I si li treuen tot això, deixarà de ser Urusei Yatsura. Després vindran les queixes, que per a mi, serien ben merescudes per carregar-se l'obra original.
Molt ben dit tato. S'ha de dir que al japó hi ha anime de tota mena i amb tota casta de tematiques i potser no filin tan prim. Amb moltes coses son més oberts que els nortamericans per exemple. Pel que fa amb el tema d'empaitar les noies no em preocuparia. Cal recordar els calers que mou els hentais des de fa decades. Seria molt hipocrita si ara canviesin l'Ataru (que era pesat amb les noies, pero no era pervertit o d'idees un pel vicioses com el follet Tortuga o l'Haposai). De fet l'Ataru encaixa molt amb molts joves (i no tan joves) d'avui en dia que només volen un poc de "rollete" o "tonteo" amb l'altra gent i fugen dels compromisos (la qual la Lamu encarnava aquest rol més tradicional i classic). Possiblement la serie en el seu moment criticava una mica aquestes dues postures tan extremes i oposades que des de fa uns anys ja es veien en el món a partir dels dos protagonistes. Pero molts cops la Lamu treia el millor de l'Ataru i viceversa. Com si la serie a vegades ens dones a entendre: ets jove i per tant has de gaudir la vida, pero en l'amor ves en compte; no et comprometis ni et precipìtis massa aviat pero tampoc has de ser irresponsable o impresentable amb la gent. En l'equilibri esta la clau.
La parella de la Lamu i l'Ataru era perfecta per això perque sense adonar-se'n es donaven equilibri. I ara ja ni se de que parlavem, jeje
Ah, si pel que fa a l'epoca actual. Hi ha una sobre-oferta de remakes, reboots, live actions inecesaris que espanta. I més d'un cop, pel factor nostalgia he caigut i m´he portat més d'una decepció. A nivell artistic és una proposta pobra i comoda (per que mai es contenta a tothom: hi ha els que critiquen que s'ha canviat massa i haura l'altre bandol que criticaran que és més del mateix o exces de fanservice) pero economicament es molt segura perque sempre hi ha un public asegurat. S'ha perdut molt el risc i l'apreci del public pel risc. Com olt be es deia aqui (que es pot aplicar al que passa avui en dia en cinema i algunes series):
https://www.youtube.com/watch?v=XXVFzPuLOUk