No creieu que la gent es una muca pesada. A vegades, et diuen raro per veure anime i ells ho fan. Literalment ara em diuen "Otaku " i no miro un anime ni llegeixo un manga des fa quasi un any. Ho vaig deixar de fer per aquests comentaris

MarMonoo ha escrit:

No creieu que la gent es una muca pesada. A vegades, et diuen raro per veure anime i ells ho fan. Literalment ara em diuen "Otaku " i no miro un anime ni llegeixo un manga des fa quasi un any. Ho vaig deixar de fer per aquests comentaris

Bé, suposo que si t'ho diuen es perquè avans si que en veies. L'estigma no se'n va, com el fet que jo vaig ser "pantalons de pana" durant tot primer.. i només n'havia portat un cop a l'escola

Però jo t'entenc.

Jo també vaig tenir una temporada d'uns... òstima... 4 o 5 anys que no veia anime per la mateixa raó. Més que això: em feia vergonya i fins i tot em sentia culpable. Coneixes la sensació? Suposo que és la que t'ha fet deixar de gaudir d'aquest hobby. Els adolescents són molt i molt cruels i per la pregunta té pinta que tu n'ets una o un. Així que pots fer el que vaig fer jo... o pots sudar d'ells i elles i fer el que et roti.

Però també em de ser realistes: portar una samarreta del Barça o portar una de Sailor Moon causarà reaccions diferents i òbvies en aquest món. És un fet social. Tots coneixem quines seran a casa nostra... però jo visc al Japó des de fa uns anys i creu-me, només els nens i nenes de menys de 12 anys porten això pel carrer (i els turistes a Akiba i Nakano ). Fins i tot als Japonesos els hi fa cosa. Però ojo, no veuràs gent portant samarretes de equips de baseball tampoc! Aquí això no està normalitzat a banda de dies de partit (o si portes l'uniforme de l'equip de l'escola). El que queda són... les samarrates de bandes de música? Però això es perquè la penya no coneix realment Nirvana, només els hi mola el disseny de l'àlbum A lo que voy: un no hauria d'anar pel mon dient a tort i a dret que els hi agrada l'anime o el manga. Si t'agrada el sado tampoc ho vas dient por ahi, oi? I si t'agraden el fútbol, les motos, correr o anar amb bicicleta, o ets vegetarià... doncs hauria de ser lo mismo. A mi que un pavo vingui i se'm posi a parlar del seu hobby 24/7, havent construit tota la seva identitat al voltant d'això, em sembla força violent i raro.

Pensa que a la gent no l'interessa gaire el que els hagis de dir: tots some força narcissistes, ens agrada parlar més que escoltar i tenim un attention span super limitat per les coses que no ens apassionen. Per això tenim clubs. Per tant... a menys que estiguis preparat per conviure amb els possibles comentaris despectius de la gent que no comparteix la teva afició... tu mira anime i manga i no li diguis a ningú. Amb el temps el sentiment de culpa marxarà. I si et segueixen dient Otaku... doncs fica't amb ells també... o canvia d'amics... o escull la violència de pati d'escola. Un bon cop de puny i a molts sel's hi passa la tonteria (encara que segurament tu també rebràs )

A més, fa uns quinze anys qui no veia anime o jugaba al LOL eren els típics que anaven de festa cada divendres o jugaven a fútbol. La divergència era molt clara, fins al punt que Fotolog molava, però Myspace era de frikis. Però avui en dia? La penya popu perd el temps a Instagram o TikTok o Youtube, replicant les parides que hi veuen (que cony, quina frikada!) o a Twitch, etc o, com bé dius, també veu algun anime popular de tant en quant. En la meva època tots aquests serien titllats de frikis. S'ha normalitzat tot... així que em faig creus que encara algú et digui friki quan ells i elles 100% segur són frikis d'algu també (i si et diuen otaku... vols dir que no són frikis ells mateixos? Jo aquesta paraula no la coneixia a la meva època jaja)

Apa, salut i força al canut!

A la meva època hi havia una diferència molt gran. De consumir anime, en consumia tothom, ni que fos Bola de Drac només, però qui era otaku era aquell que ho vivia com si fos una meravella mundial i no una sèrie més, que tenia merch, que parlava sovint d'altres sèries, feia dibuixos a la taula, que era el primer de dir A JAPÓ no sé què, etc... Sovint també tenia un caràcter tirant a introspectiu i més infantil (és a dir, no corria a fer coses més d'adult com beure i sortir de festa amb 13 anys) i això el feia víctima de bullying assegurat.

Els gustos els pots viure fora de l'institut perfectament amb la gent que també ho comparteixi. Les converses seràn millors i no has de renunciar a res perquè uns desgraciats et fotin la turra.

No deixis que t'influeixi allò que et diu la gent. Són els teus propis gustos i no els importa en realitat, només volen fer mal. T'insultaran o tractaran d'estrany pel que sigui pel fet de molestar-te, així que ignorals. M'agrada l'anime, m'han criticat per això moltes vegades. Tant se val si t'agrada o no, el tipus de manga o anime que t'agradin, al final que importa l'opinió dels altres, caldria veure el tan meravellós contingut que veuen ells com per posar-se a criticar. Salutacions

Et diria que no et deixis emportar pel que diu la gent. Aquest món té masses histories per deixar-lo estar si de veritat t'agrada.
I com han dit altres vegades, tots tenim gustos diferents i cadascú podria ser una mica "Friki" de lo seu, videojocs, astronomia, ungles, moda....
No fagis cas al que diuen els altres i sentet lliure de fer el que tu t'agrada.